Espais exteriors de l’escola Baldiri Reixac
Els patis de les escoles s’havien transformat en espais esterilitzats dedicats al monocultiu de la pilota. En pro de la seguretat de l’espai, es condicionaven formes predeterminades de jugar. En pro de la neteja, es delimitava el verd i s’expandia l’asfalt.
La infància necessita espais on poder desenvolupar-se socialment i posar a prova la seva creativitat i sentits. Espais que afavoreixin la relació en grup, l’espontaneïtat i la lliure apropiació i pertinença: que convidin més que condicionin.
Els patis de les escoles han de ser espais fèrtils per al joc: incorporar vegetació, deixar espai per a l’experimentació, conrear un hort… Al cap i a la fi, l’esbarjo no és més que l’espai d’aprenentatge de la convivència i de la relació amb el món.